El creador i coreògraf estrena la seua nova peça a València després d’haver estat en residència en Las Cigarreras d’Alacant i La Caldera de Barcelona.
Foto portada: Tristán Pérez-Martín
NO—HUECO, a mig camí entre la dansa i la performance, és la peça ideada per Norberto Llopis que interpreta al costat de Santiago Ribelles i Inka Romaní, i que s’estrena en València del 30 d’abril al 2 de maig al nostre espai.
Quan parlem d’arts escèniques, teatre o dansa, sempre es posa molt pes sobre l’acció i el personatge, el protagonista, la primera ballarina. Tot canvi en l’escena depén d’un acte, d’un personatge que actua, d’una figura o heroi que opera una transformació: els esdeveniments succeeixen perquè hi ha algú que els executa.
En NO—HUECO investiguen pel contrari l’esdevenir, el canvi no tant des del costat de l’acció o el personatge que l’escomet sinó des del costat buit, des de la perspectiva de la superfície en què s’inscriu, com una espècie de negativitat buida.
Però si la performance precisament ve defininida per l’acció en viu, caldrà preguntar-se: de quina manera succeeixen les coses quan no succeeixen? La peça és una reflexió sobre el buit, sobre allò que passa sense ser vist, allò que passa al fons de l’escena, la no acció, aquella transformació que no pot ser atribuïda a cap faedor.
Llopis treballa la proposta visual amb un gran nombre d’objectes en escena, objectes que són superfícies i elements de construcció com caixes buides, precinte, fil i planxes de fusta. Són elements que habitualment no estan pensats per a ser vistos, sinó que solen estar en els marges de l’escena i que manquen de transcendència. L’elecció d’aquests materials prioritza el focus sobre l’espai més que sobre allò que succeeix dins d’aquest.
Fitxa artística
Concepte i direcció Norberto Llopis Segarra Interpretació i col·laboració creativa Santiago Ribelles, Inka Romaní Escriva, Norberto Llopis Segarra Imatges i cartell Juan Peiró Foto i video Nelson Lizana