Espai Inestable acull huit espectacles de dansa, des de la creació valenciana més jove, fins a col·laboracions amb festivals de dansa de referència.
Espai Inestable dedica gran part de la seua programació dels mesos d’abril i maig a la dansa. La sala valenciana torna a apostar per la creació més jove, la local i per la col·laboració amb festivals de referència. “Tornem una altra vegada al cos, al moviment, a la presència dancística. Inestable és un projecte que potencia el cos en l’escena i el moviment com única possibilitat de reconfortar-nos amb el món”, afirma Jacobo Pallarés, director de Projecte Inestable. “Durant aquests mesos, programem dansa i més dansa, i amb una relació estreta amb el nostre entorn: Dansa València, Festival 10 Sentidos i Certamen Coreográfico del Distrito de Tetuán”.
Del 7 al 9 d’abril, Inestable presenta l’estrena absoluta de l’espectacle El agua a su sardina, una creació de Laura Sánchez per al col·lectiu sevillà La Basal, amb ballarines i músics en diàleg a escena. Des de la creació jove i a través de la dansa contemporània i la música, la peça reflexiona sobre les relacions socials i la necessitat innata de pertinença grupal, en una societat on les relacions van, cada vegada més, encaminades a la fredor, la competitivitat i el control.
El dimecres 19 i el divendres 21, la sala alternativa acull dos espectacles de dansa flamenca en el marc de la programació del Festival Dansa València. El 19 d’abril, l’estrena de Camino del olivarito, de la intèrpret i creadora valenciana Rosa Sanz. Aquest espectacle s’ha creat en residència en Espai Inestable dins del programa Graners de Creació i amb el suport de Dansa València. La peça és un viatge personal i íntim. El camí com a memòria i petjada. L’olivera com a lloc de culte i de pelegrinatge per a recollir el fruit d’allò mil·lenari.
El 21 d’abril, serà el torn de l’andalusa María del Mar Suárez, “La Chachi” amb Taranto aleatorio. Dues dones mengen pipes en un parc, o a la porta d’una casa, o en un pati. Comparteixen un espai quotidià comú, una conversa, la intimitat del silenci. De sobte, el cant i el ball trenquen el món ordinari i introdueixen la màgia. En un temps suspés, enigmàtic, la coreografia naix com un moviment delicat fins a transformar-se en un remolí.
Els dos caps de setmana següents, del 29 al 30 d’abril i del 6 al 7 de maig, Inestable ofereix altra oportunitat per conèixer el nou treball de Rosa Sanz. Camino del olivarito, que per a l’estrena en Dansa València ja té les entrades exhaurides, estarà en cartell aquests quatre dies més.
El divendres 12 de maig, arriba el Festival 10 Sentidos a Espai Inestable. Amb dues sessions, 18h i 20h, es presenta Vice Versa, una peça breu de Cie. Mossoux Bonté, companyia belga de llarg recorregut i reconeixement internacional, creada per Nicole Mossoux y Patrick Bonté, que des de 1985 creen espectacles que es mouen entre la dansa i el teatre. L’espectacle de dansa contemporània és un dúo de ballarines, dues dones que es balancegen, entrellaçades en una intimitat còmplice, per parlar sobre la violència del món i de com, unides, intenten protegir-se d’ella.
El mateix cap de setmana, dissabte 13 i diumenge 14, la sala valenciana presenta la mostra de tres propostes breus que Inestable seleccionarà del Certamen Coreográfico del Distrito de Tetuán. Aquestes, entre dansa contemporània i dansa flamenca, seran de procedència nacional. El Certamen Coreográfico del Distrito de Tetuán (Madrid), fundat per Teresa Nieto i Daniel Doña en 2014, va nàixer amb la finalitat de promocionar i incentivar la creació artística, la investigació i la innovació en l’àmbit de la dansa així com consolidar una plataforma d’exhibició i promoció per als creadors i ballarins del sector, els quals necessiten llocs de trobada i de confrontació amb el públic.
Per últim, del 19 al 21 de maig, es podrà veure a Inestable que mai, del col·lectiu valencià Objecte Tancat. L’espectacle de dansa contemporània i creació jove, pretén revelar-se contra la superfície. Obrir allò que mai es coneixerà del tot. Desbordar l’àmbit del que pot mesurar-se i conéixer-se. I ho farà declarant una guerra. Des d’unes pautes fixes, el desenvolupament de cada funció és tot un misteri. que mai és la primera obra d’un col·lectiu que naix d’un projecte de l’Itinerari d’Interpretació del Conservatori Superior de Dansa de València dirigit per Santi de la Fuente (La Coja Dansa) que s’ha independitzat i desitja aventurar-se fora de les parets del centre.