
Casandra Alucinada
La Casandra que ens interessa és aquella que mira el present, el nostre present. Ella és la figura d’una saviesa que no es comprén o que es considera inútil al no coincidir amb les aparences de la realitat. El personatge de Casandra és també interessant des del punt de vista polític, és a dir, ella representa tota dona víctima d’un ordre social patriarcal que nega i reprimeix tot saber provinent d’un univers femení.
Des del punt de vista formal, el nostre espectacle és un monòleg construït a partir d’un material heteròclit (accions, records, melodies i improvisacions) organitzat de tal forma que aparega de manera clara l’alliberament del personatge del jou que la manté tancada. Casandra és el monòleg d’una dona que es troba tancada en un lloc que bé pot ser un manicomi o simplement la seua habitació. Acorralada pels seus dubtes, les seues visions i intuïcions, tractant d’entendre què és el que li succeeix, per què ningú l’escolta, per què és considerada com una boja simplement per dir la veritat.
És ella… Casandra o es creu Casandra. Parla sabent que el que diu no serveix per a res. Prediu la veritat, eixa veritat que fora de la seua boca és veritat vana. Ella és paraula proferida, pronunciada, escoltada, però mai entesa, una paraula que discorre sense parar. Casandra és també la figura del buit… Casandra Al·lucinada.
Fitxa artística
Direcció artística_ Gabriel Alvarez
Interpretació_ Justine Ruchat
Text_ Justine Ruchat en col·laboració amb Gabriel Alvarez
Llums i escenografia_ Gabriel Alvarez
Vestuari_ Toni Teixeira
Administració_ Laure Chapel